Prepara-la!

L’exposició oral forma part intrínseca del teu treball. Les paraules escrites no es defensen a si mateixes, has de fer-ho tu davant d’un tribunal. Però això no t’ha d’impressionar, pensa que en aquells moments ets tu qui més saps del tema.

Has de tenir molt clar des de l’inici que l'exposició pretén mostrar la totalitat del teu treball de forma sintètica, i no només les conclusions.

Comença informant-te de:

• quants minuts disposaràs per fer-la, descomptant els dedicats a preguntes
• i si hi ha possibilitats materials de fer servir mitjans tècnics

Després:

• Divideix l’exposició en tres parts: introducció, nucli i conclusions, calculant els minuts que dedicaràs a cadascuna
• La introducció i la conclusió seran molt semblants a les del treball escrit: identifica els punts clau: tema, hipòtesi, metodologia, parts del treball, conclusió
• Però el nucli de l’exposició no pot ser un resum de tot el cos del treball, sinó una presentació del fil argumentatiu, que serveix per respondre a la hipòtesi inicial i arribar a la conclusió
• Fes un guió esquemàtic de tots aquests punts

Amb aquest guió bàsic:

• Pensa com pots presentar cada punt per fer-lo més intel•ligible: exemples, textos, imatges...
• Pensa també quins mitjans tècnics et poden ajudar (ordinador, projector de diapositives, retroprojector de transparències, reproductor de vídeos, CD-ROM, connexió a internet...); un mitjà molt útil es una presentació en Power Point
• Però no oblidis el tems que tens
• Enllesteix el guió –que podràs fer servir durant l’exposició- i els teus suports

I ara practica:

• Memoritza el guió
• Assaja en veu alta, comprovant la claredat i precisió de l’exposició (fes-ho davant d’algun amic o familiar que no conegui el teu treball i pregunta’l si s’entén)
• Comprova que la durada de la teva exposició no sobrepassa el temps del que disposes
• Assegura't que el material que has preparat ajuda realment a la teva exposició (a vegades distreu d’allò que és essencial), i que els mitjans tècnics funcionen tots correctament
• Ves adquirint més i més seguretat

Criteris gràfics

I per acabar, aquí tens una sèrie de criteris gràfics que hauràs de tenir en compte:

• Fes servir fulls blancs de format A4 vertical, preferiblement per una cara.
• Presenta el text justificat, alineat al marge esquerre i al dret
• El marge esquerre ha de ser d’uns 3 cm (ha de ser possible enquadernar); el dret d’uns 2,5 cm; i els marges superior i inferior d’uns 3 cm.
• Pots utilitzar un tipus de lletra pel text principal i un altre pels títols. La mida habitual serà d’uns 11-12 punts. La de citacions o notes a peu de pàgina d’uns 9-10 punts.
• Has d’entrar cada primera línia dels paràgrafs unes cinc pulsacions.
• Entre les ratlles del text principal has de deixar un interlineat d’un espai i mig; i quan és una citació o nota a peu de pàgina, un interlineat d’un sol espai.
• No deixis mai sola una línia d’un paràgraf ni al final ni al començament de pàgina.
• Es recomanable escriure la numeració de les pàgines centrada a la part inferior de la pàgina. Recorda que la coberta no compta, i que la pàgina núm. 1 no es posa.
• El text principal l’has d’escriure en lletra rodona.
• La lletra negreta s’utilitza només per als títols de capítols i apartats.
• La lletra versaleta es fa servir per escriure en les referències bibliogràfiques els cognoms dels autors.
• La lletra cursiva o itàlica s’utilitza per:
  
  - títols de llibres, revistes i altres formes de publicacions
  - expressions o paraules d’un altre idioma (la universitat Abat Oliba va fer doctor honoris causa a...)
  - noms científics d’espècies vegetals i animals, i amb majúscula la primera lletra (Canis lupus)
  - paraules mal escrites expressament, registres col.loquials o dialectalismes (em van fotre una indicció).
  - paraules o expressions que reben un tractament lingüístic (l’etimologia d’educació és...)
  
• Les quantitats:
  - es poden escriure amb lletres si són del zero al nou, sense decimals, percentatges o mesures (quatre euros són el 5 % de 80 euros)
  - però les altres quantitats s’escriuen en xifres (i s’ha de mantenir una uniformitat; l’exemple anterior seria millor així: 4 euros són el 5% de 80 euros)
  - una data completa s’escriu: el dia en xifres, el mes en lletres, l’any amb les xifres completes (27 de gener de 2004)

Referències bibliogràfiques

Les referències bibliogràfiques les has de fer correctament en base a un criteris acceptats per la comunitat científica internacional. Et pots trobar amb aquests casos:

Llibre:

• Autor/s (COGNOM, Nom). Si és el director s’afegeix (dir.), si és l’editor s’afegeix (ed.)
• Títol: subtítol
• Traductor (opcional)
• Col·lecció (opcional)
• Núm. Edició
• Lloc d’edició: Editorial, any
• Pàgines (opcional)
• Número ISBN (opcional)

- Cardona, Ramon. Cómo se comenta un texto fílmico. 2ª ed. Madrid: Cátedra, 1991
- Schäfer, Fritz Peter (ed.). Dye lasers. Berlin: Springer, 1990. 244 p. Topics in applied physics; 1. ISBN 3-540-51558-5

Si hi ha més de tres autors, només s'ha d'indicar el primer o els primers dos o tres. La resta es poden ometre. Si s'ometen un o més noms, s'afegeix a l'últim l'abreviatura "et al."

- Güell Barceló, Manuel; MUÑOZ REDÓN, Josep. Desconeix-te tu mateix: programa d'alfabetització emocional. Barcelona: Edicions 62, 1998
- Lorenzo, Pedro, et al. Drogodependencias: Farmacología, Patología, Psicología y Legislación. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 1999.

També es pot fer servir l’abreviació VV.AA. (diversos autors):

- VV.AA. Drogodependencias: Farmacología, Patología, Psicología y Legislación. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 1999

CAPÍTOL D'UN LLIBRE:

• Autor/s (COGNOM, Nom)
• “Títol del capítol”
• In
• Autor/s (COGNOM, Nom). Si és el director s’afegeix (dir.), si és l’editor s’afegeix (ed.)
• Títol: subtítol
• Traductor (opcional)
• Col·lecció (opcional)
• Núm. Edició
• Lloc d’edició: Editorial, any
• Situació en la publicació: volum, pàgines
• Número ISBN (opcional)

- Becker, Fernando. "Epistemología genética e conhecimiento matemático". In Revisitando Piaget. Porto Alegre: Editora Mediaçao, 1988, p. 21-49.
- Snavely, B.B. “Continuous-Wave Dye lasers I”. In Schäfer, F.P. (ed). Dye lasers. Berlin: Springer, 1990. p. 91-120.

ARTICLE DE REVISTA:

• Autor/s (COGNOM, Nom)
• “Títol de l’article”
• Títol de la revista
• Volum (any) núm. fascicle
• Número ISSN (opcional)

-Reina Hernández, J. "Diseño y construcción de plantas piloto". Ingeniería química, (1999) 359, p. 141-149
-Sellés, Juan Fernando, “Interpretación árabe y judía del intelecto agente”. Espíritu, LII (2003) 128, p.207-223.

Si és l’article d’un diari en lloc del volum i fascicle es posa la data:

- FOIX, Luís."Esto es Europa". La Vanguardia, 22 de enero 1992, p. 15

Citacions i notes a peu de pàgina

Citacions:

• Són una aportació interessant en el teu treball, però només has de citar quan sigui oportú: per introduir un text que analitzaràs o per confirmar una idea que acabes de exposar.
• Les citacions han de ser fidedignes. No pots canviar res. Si vols afegir un comentari teu fes-ho amb claudàtors [com faig ara].
• Les citacions les has de posar entre cometes: “signe doble format por unes cometes d’obertura i unes de tancament”.
• Quan la citació és més gran de dues línies has de dedicar-li un paràgraf sangrat, amb un tipus de lletra més petit:

“La citació i el discurs directe, especialment si són breus, es poden integrar directament al text sense els dos punts (en cas que sigui una frase completa, aquesta perd la majúscula inicial i el punt final, que es col-loca fora de les cometes de tancament”.

• La citació s’acaba amb una crida, o número en superíndex, que remet a la nota a peu de pàgina, on s’indica d’on s’ha estret la citació. Si la crida es fa quan hi ha un signe de puntuació, s’ha de posar després d’aquest signe.1
• A vegades no es fa servir aquest sistema, sinó que entre parèntesi s’indica l’autor, l’any de l’obra que citem i la pàgina, deixant que el lector busqui a la bibliografia quina obra és (B. RUSSELL, 1948, p.33).

Notes a peu de pàgina:

• Les notes a peu de pàgina serveixen per indicar d’on s’ha estret una citació, fer breus digressions, definir termes, etc.
• El tipus de lletra ha de ser més petit que el del text principal
• És preferible posar les notes a peu de pàgina i no al final del capítol o en un apèndix, perquè complica molt la seva lectura, i algunes poden ser molt interessants.
• Les referències bibliogràfiques a les notes a peu de pàgina no han de ser completes, perquè ja estan així a la bibliografia final; només cal indicar l’autor, l’obra i la pàgina: B. RUSSELL, Human Knowledge. Its Scope and Limits, p.33.
• Quan una citació és exactament de la mateixa obra i pàgina que l’anterior no cal posar autor, obra i pàgina, sinó Idem.
• Quan una citació és de la mateixa obra que la citada en la nota anterior, però d’una altra pàgina, no cal posar autor i obra, sinó Ibid. (en el mateix lloc) i indicar la pàgina: Ibid., p.33.
• Quan una citació és d’una obra ja citada en un altre moment, no cal posar-la, sinó l’autor i op.cit. (obra citada), més la pàgina. Això no serveix si d’un autor citem més d’una obra, és clar: B. RUSSELL, op. cit., p.33.
• Quan volem remetre a un text que no citem, posem Cfr. i les dades de l’obre. Això vol dir que es confronti el que diem amb el que diu aquest autor: Cfr. B. RUSSELL, Human Knowledge. Its Scope and Limits, p.33.