Internet

Aquestes adreces et poden ser molt útils.

Biblioteques
Diccionaris
Altres treballs de recerca
Buscadors

Bibioteques:
Biblioteques de les Universitats de Catalunya
Biblioteques de la Província de Barcelona
Biblioteques de Catalunya

Diccionaris:
Reial Acadèmia de la LLengua espanyola
Diccionari castellà de sinònims i antònims
Enciclopèdia catalana

Traductors:
castellà-català
Anglès, francès i català-castellà

Enciclopèdies:
Wikipedia en català
Wikipedia en castellà
Enciclopedia libre en castellano
Enciclopedias.com
Enciclopèdia britànica

Mapes i atles
Mapes

Escriu el treball

Com Redactar

¿Et costa trencar el gel, i començar a escriure? Ara et donarem alguns consells sobre com redactar el treball de recerca:

• Pensa a qui va destinat: no al teu tutor, ni als membres del tribunal, sinó a tot aquell que pugui estar interessat en el tema.
• Per això no has de donar res per suposat: defineix els termes importants, exposa tots els passos dels teus raonaments...
• Has d’utilitzar un vocabulari tècnic i precís. Evita els recursos literaris (no escrius una novel•la) i els mots buits o massa genèrics.
• Fes servir un to neutre: el que importen són les idees que exposes, no la teva autobiografia.
• La lectura no ha de ser pesada: frases i paràgrafs breus, evita les digressions (inclusió de discursos sobre temes paral·lels per a després tornar al fil expositiu), les repeticions innecessàries...
• Cal comprovar l’ortografia, la morfologia i la sintaxi.
• I torna a llegir tranquil•lament tot el que has escrit. Segur que trobes algun error.

Parts del treball

COBERTA:

• La coberta ha de ser sòbria.
• S’han d’indicar aquestes coses:

  - tipus de treball: Treball de recerca
  - títol (molt destacat)
  - subtítol (si s’escau, en lletra més petita que el títol)
  - autor
  - tutor: Dirigit per...
  - curs i grup
  - centre
  - població i data

• La coberta no es té en consideració per a la numeració de les pàgines.

FULL EN BLANC:

• A continuació es pot fer servir un full en blanc, o amb una cita, sempre que sigui molt representativa del sentit del treball.
• Aquesta pàgina ja compta en la paginació, però el numero 1 no es posa.

FULL D'ABREVIACIONS:

• Si cal, pots incloure després un full d’abreviacions.

INTRODUCCIÓ:

• És molt important fer-la bé: pensa que és la primera cosa que llegiran del teu treball.
• La introducció serveix per presentar la teva investigació: perquè vas escollir el tema, quina és la hipòtesi, com has plantejat la recerca (metodologia), parts del treball i, si s’escau, agraïments.
• De cap manera has de mostrar la resposta a la hipòtesi, és com si al començament d’una pel·lícula de suspens diguessis qui és l’assassí.
• La introducció no ha de numerar-se: no es posa I- INTRODUCCIÓ, sinó directament INTRODUCCIÓ.

CAPÍTOLS - APARTATS - SUBAPARTATS:

• El cos del treball s’ha d’estructurar en capítols, apartats i subapartats. Has de pensar molt bé aquesta estructura: ha de ser lògica, pedagògica i clara.
• Ja et suggeria abans que comencessis amb un primer capítol dedicat a l’ESTAT DE LA QÜESTIÓ: què se sap d’aquest tema, precisions terminològiques, etc.
• Un segon capítol podria ser el resultat de la teva investigació BIBLIOGRÀFICA, i en tercer, si s’escau, de l’EXPERIMENTAL. Però reconec que això és molt genèric, i que dependrà molt de la naturalesa del teu treball.
• Has d’obrir nova pàgina només quan comencis un capítol, no quan comencis un apartat o subapartat.
• Has de titular els capítols amb negreta i majúscula, i fent servir numeració romana (I, II, III...) o aràbiga (1, 2, 3...):

CONCLUSIÓ:

• El lector del teu treball probablement comenci amb la introducció i després passi a la conclusió. Ha de quedar, doncs, molt clara quina és la resposta que dones a la hipòtesi plantejada en un primer moment.
• També pots aprofitar per fer un resum del treball, però pensa que la conclusió no és principalment un resum sinó una resposta.
• I convé que acabis amb una valoració del treball: importància de la conclusió a la que has arribat, portes que se t’obren a noves investigacions, etc.
• La conclusió, com la introducció, no es numera.

BIBLIOGRAFIA:

• Després de la conclusió ve la bibliografia.
• Es pot dividir en: repertoris bibliogràfics, fonts primàries i fonts secundàries.
• Ha d’estar ordenada alfabèticament pels cognoms dels autors.
• S’ha d’evitar citar obres que no tenen res a veure amb el treball, o aquelles que no hagis consultat.

ANNEXOS:

• Tot allò que per la seva extensió no hagis pogut incloure en el cos del treball, perquè hauria fet la seva lectura molt feixuga, ho pots posar en annexos o apèndixs: qüestionari d’una enquesta, reproducció íntegra d’una entrevista, text complet d’un document estudiat, quadre cronològic, il•lustracions, etc.

ÍNDEX:

• L’índex es pot posar al començament del treball o al final.
• Ha d’incloure tots els capítols, apartats i subapartats, que apareixeran amb la mateixa tipografia que en el cos del treball.
• Si afegeixes un índex temàtic, d’autors o de cites, els hauràs d’ubicar:
  - abans de l’índex general, si aquest el poses al final
  - al final del treball, si l’índex general el poses al començament.

Comença la recerca

Index

Un recurs molt útil per començar el treball és l’elaboració d’un índex provisional del treball. És evident que aquest índex es modificarà, i segurament molt, però t’ajudarà a ordenar les idees.

Això suposa pensar molt bé l’estructura del treball. Com? Sempre a partir de la teva hipòtesi: els diferents capítols han d’anar ordenats a respondre pregunta inicial. Sinó, sobren.

El treball deu començar amb una INTRODUCCIÓ, on presentes el treball.

En un primer capítol convé fer un ESTAT DE LA QÜESTIÓ: què se sap d’aquest tema, precisions terminològiques, etc.

Després vindrà el resultat de la teva investigació BIBLIOGRÀFICA, i a continuació, se s’escau, de l’EXPERIMENTAL.

La CONCLUSIÓ serà el moment de respondre a la qüestió plantejada des d’un bon començament.

Després vindran la BIBLIOGRAFIA i, si s’escauen, els APÈNDIXS.

Calendari

Un cop dissenyada l’estructura del treball, sempre susceptible de modificació, és necessari que estableixis un calendari de treball, adaptant-te evidentment a l’establert pel teu centre d’estudis. En aquest calendari has de tenir presents aquests elements:

• Recerca bibliogràfica
• Lectura bibliografia

Activitats secundàries: enquestes, entrevistes, visites, etc.
Experiment principal
Reunions amb el tutor
Redacció del treball
Preparació de l’exposició oral

Bibliografia

La teva recerca bibliogràfica ha de començar buscant les FONTS PRIMÀRIES, aquelles que tracten directament el teu tema: si estudies El senyor dels anells has de trobar les edicions de l’obra de Tolkien, preferiblement en llengua original i, si existeix, una edició crítica –aquella que reprodueix amb la màxima exactitud possible el text original, tot justificant el perquè-.

Després hauràs de trobar les FONTS SECUNDÀRIES, aquelles que estudien les fonts primàries; en l’exemple anterior: llibres i articles sobre El senyor dels anells.

Com les trobaràs? Primer pots buscar en REPERTORIS BIBLIOGRÀFICS i en REVISTES BIBLIOGRÀFIQUES sobre el teu àmbit d’estudi. Els tens sobre tot a les biblioteques, i alguns a internet.

Després has de buscar en les BIBLIOGRAFIES dels llibres que vagis trobant.

Consulta també els catàlegs temàtics de las BIBLIOTEQUES. Ara pots fer-lo amb moltes mitjançant internet.

I així aniràs construint la teva bibliografia. Et suggerim que facis servir aquesta base de dades per recollir les dades de totes les obres i articles que trobis.

Observa

Si inclous una part experimental, aquesta deu començar amb una bona observació, que et proporcioni un conjunt de dades que puguis després analitzar.

La recollida de dades es pot fer de moltes maneres:

OBSERVACIÓ DIRECTA:

• Has de saber utilitzar el medis d’observació adients (per mesurar el soroll, enregistrar un so, etc.)
• I has de preparar uns fulls de registre per anotar de manera ràpida i clara les dades observades, de forma que puguis després analitzar-les tranquil·lament.

ENQUESTES:

• Una enquesta és un seguit de preguntes formulades a diverses persones.
• Les preguntes poden ser tancades (sí o no) o obertes (molt difícils de quantificar, són més pròpies d’una entrevista).
• Les preguntes poden ser sobre fets (quan va néixer?) o d’opinió (està d’acord amb la intervenció militar a Iraq?).
• Les preguntes han ser molt clares.
• S’han d’evitar les preguntes indiscretes i les que condicionen la resposta (deveu estar contra la pena de mort, oi?).
• S’ha de preservar l’anonimat dels enquestats.
• L’enquesta requereix haver seleccionat una mostra suficientment representativa de població, bé triada segons certes característiques (homes, dones, joves, estudiants, etc.), bé a l’atzar.

ENTREVISTES

• Una entrevista es un seguit de preguntes, principalment obertes, formulades a una persona.
• S’ha de preparar bé, però sabent que durant l’entrevista es poden afegir preguntes improvisades a partir del desenvolupament de la conversa.
• Convé realitzar l’entrevista sense interrupcions, deixant temps per respondre, sense discutir amb l’entrevistat, ni sotmetent-lo a un interrogatori.
• L’entrevista s’ha d’enregistrar correctament (no oblidis comprovar que funcioni bé el magnetòfon)
• Quan transcriguis l’entrevista no pots modificar el que ha dit l’entrevistat; convé llavors que li facis arribar el text perquè el revisi.

EXPERIMENTS

• Si l’observació directa no és suficient, pots recórrer a un experiment. Això vol dir crear una situació artificial, planificant unes proves per poder influir sobre determinades variables, i observar a continuació els resultats.
• Un experiment permet controlar molt més els fets què un vol observar, però també pot restar espontaneïtat.
• El primer element d’un experiment és la variable independent (VI), factor al qual l’experimentador atribueix diversos valors prèviament a la realització de l’experiment (si volem comprovar si la temperatura influeix en el rendiment d’un alumne fent un examen de matemàtiques, la variable independent són els valors de temperatura escollits, per exemple 0º, 10º, 20º, 30º i 40º).
• El segon element d’un experiment és la variable dependent (VD), factor que varia segons s’apliqui un o altre valor de la VI (en l’exemple anterior, els resultats dels exàmens de matemàtiques).
• Perquè desprès es puguin analitzar estadísticament les dades els valors de las dues variables s’han d’expressar quantitativament.
• I si en l’observació directa eren importants els mitjans, aquí encara més: un experiment requereix fer servir uns instruments molt precisos, perquè això és precisament el que caracteritza l’experimentació.

Treu Conclusions Tant la investigació bibliogràfica com la investigació experimental no són suficients sense una interpretació intel·ligent dels seus resultats. Pensa només en els percentatges d’unes eleccions i com els interpreten els diversos partits. Per interpretar els diferents resultats has de recordar contínuament la pregunta inicial, la teva hipòtesi, i tractar de respondre. Si has fet servir experiment amb valors quantitatius, hauràs d’utilitzar l’estadística per relacionar matemàticament aquests resultats, trobant la moda, mitjana, desviació típica, etc. Però aquestes dades estadístiques també les hauràs d’interpretar intel•ligentment. Sí, però... De vegades podràs respondre sí. De vegades podràs respondre no. Però moltes vegades hauràs de precisar: sí, aquesta és la causa normal d’aquesta conducta, però en determinades condicions pot ser aquesta altra... Això implica ser molt honrat en la teva conclusió. Si veus que tens certesa d’una cosa, afirma-la amb rotunditat. Si veus que és probable, manifesta quina probabilitat té. Si penses que potser és així, però que és possible el contrari, digues-ho amb franquesa. I si et quedes amb al dubte i no saps quina és la resposta a la teva hipòtesi, millor que busquis una altra. La teva conclusió l’has de redactar molt bé. Els que llegeixin el teu treball han de saber clarament a on has arribat. I això ho faràs a la part del treball anomenat conclusió, és clar.

Escull un àmbit genèric d'estudi

Per escollir convenientment el teu tema de recerca, et proposem que segueixis aquests passos.

Primerament, i pensant en allò que estàs estudiant, quins estudis vols fer després i què t’agrada més estudiar: ESCULL UN ÀMBIT GENÈRIC D’ESTUDI (Química, Història,Tecnologia...).

Temes d'investigació

Dins d’aquest àmbit d’estudi t’has de proposar uns TEMES D’INVESTIGACIÓ. Fes cas d’aquests consells:

1. Has de ser molt concret.
2. Has de ser realista: escull un tema que tinguis a l’abast (temps, idiomes, pressupost...) i del que ja tinguis algun coneixement.
3. Has de ser idealista: escull un tema que t’agradi, que t’interessi.
   

Hipòtesi

Un treball de recerca consisteix en respondre a una qüestió: qui, què, quan, com, perquè... Converteix, doncs, el tema plantejat en UNA HIPÒTESI.

Algunes hipòtesis poden ser:

• Si una cosa va existir, existeix o deu existir: HI HA VIDA A MART?; bé, aquest és una mica llunyà; millor seria aquest: INFLUEIX LA VIOLÈNCIA DE LA TV EN EL COMPORTAMENT DELS NENS?
• Què es una cosa, o què deu ser; aquí es tracta de donar una definició ben precisa: QUÈ ÉS EL TESTAMENT VITAL?
• Perquè un cosa és així: PERQUÈ ES PRODUEIX ACTUALMENT LA IMMIGRACIÓ CAP A EUROPA?
• Com és una cosa, o com deu ser: COM DEU CREAR-SE UNA EMPRESA DE DISTRIBUCIÓ DE LLIBRES?
• Quant és una cosa, o quant deu ser: QUANT DUREN ELS SOMNIS?
• Quina relació hi ha entre dues coses, o quina relació deu haver-hi: COMPARACIÓ ENTRE EL CONEIXEMENT DE LES MATEMÀTIQUES EN ELS JOVES DE 16 ANYS D’ARA I DE FA VINT ANYS.

Converteix doncs, el teu tema en hipòtesi.

Tipus d'investigació

Ara has d’identificar el TIPUS D’INVESTIGACIÓ que es requereix per cadascuna de les hipòtesis platejades: bibliogràfica o experimental.

Has de tenir en compte que sempre hi deu haver una part d’investigació bibliogràfica, i que la part experimental exigeix freqüentment una anàlisi estadística de les dades per verificar o no la hipòtesi.

Són al teu abast?

Abans ja t’has preguntat si són temes al teu abast. Però ara has de començar a acostar-te al tema llegint una mica, preguntant, pensant en la realització del treball. Amb aquesta reflexió replanteja’t les teves hipòtesis. Potser no hauràs d’abandonar-les, sinó només modificar-les una mica.

Com es fa un treball de recerca

Escull el Tema
Escull un àmbit genèric d'estudi
Temes d'investigació
Tipus d'investigació
Són al teu abast?
Decideix-te
Comença la Recerca
Index provisional
Calendari
Bibliografía
Llegeix
Observa
Treu Conclusions
Internet
Escriu el Treball
Com redactar?
Parts del treball
Citacions i notes a peu de pàgina
Referències bibliogràfiques
Criteris gràfics
Prepara l’exposició
Prepara-la
Exposa

Projecte de recerca

En el 4t curs tot l'alumnat ha de realitzar un projecte de recerca en equip. Aquest projecte ha d'estar constituït per un conjunt d'activitats de descoberta i recerca realitzades per l'alumnat entorn d'un tema escollit i acotat en part, per ell mateix, sota el guiatge del professorat. Al llarg del projecte, l'alumne o alumna ha de mostrar capacitat d'autonomia i iniciativa en l'organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip. El projecte tindrà la consideració d'una matèria optativa.