Comença la recerca

Index

Un recurs molt útil per començar el treball és l’elaboració d’un índex provisional del treball. És evident que aquest índex es modificarà, i segurament molt, però t’ajudarà a ordenar les idees.

Això suposa pensar molt bé l’estructura del treball. Com? Sempre a partir de la teva hipòtesi: els diferents capítols han d’anar ordenats a respondre pregunta inicial. Sinó, sobren.

El treball deu començar amb una INTRODUCCIÓ, on presentes el treball.

En un primer capítol convé fer un ESTAT DE LA QÜESTIÓ: què se sap d’aquest tema, precisions terminològiques, etc.

Després vindrà el resultat de la teva investigació BIBLIOGRÀFICA, i a continuació, se s’escau, de l’EXPERIMENTAL.

La CONCLUSIÓ serà el moment de respondre a la qüestió plantejada des d’un bon començament.

Després vindran la BIBLIOGRAFIA i, si s’escauen, els APÈNDIXS.

Calendari

Un cop dissenyada l’estructura del treball, sempre susceptible de modificació, és necessari que estableixis un calendari de treball, adaptant-te evidentment a l’establert pel teu centre d’estudis. En aquest calendari has de tenir presents aquests elements:

• Recerca bibliogràfica
• Lectura bibliografia

Activitats secundàries: enquestes, entrevistes, visites, etc.
Experiment principal
Reunions amb el tutor
Redacció del treball
Preparació de l’exposició oral

Bibliografia

La teva recerca bibliogràfica ha de començar buscant les FONTS PRIMÀRIES, aquelles que tracten directament el teu tema: si estudies El senyor dels anells has de trobar les edicions de l’obra de Tolkien, preferiblement en llengua original i, si existeix, una edició crítica –aquella que reprodueix amb la màxima exactitud possible el text original, tot justificant el perquè-.

Després hauràs de trobar les FONTS SECUNDÀRIES, aquelles que estudien les fonts primàries; en l’exemple anterior: llibres i articles sobre El senyor dels anells.

Com les trobaràs? Primer pots buscar en REPERTORIS BIBLIOGRÀFICS i en REVISTES BIBLIOGRÀFIQUES sobre el teu àmbit d’estudi. Els tens sobre tot a les biblioteques, i alguns a internet.

Després has de buscar en les BIBLIOGRAFIES dels llibres que vagis trobant.

Consulta també els catàlegs temàtics de las BIBLIOTEQUES. Ara pots fer-lo amb moltes mitjançant internet.

I així aniràs construint la teva bibliografia. Et suggerim que facis servir aquesta base de dades per recollir les dades de totes les obres i articles que trobis.

Observa

Si inclous una part experimental, aquesta deu començar amb una bona observació, que et proporcioni un conjunt de dades que puguis després analitzar.

La recollida de dades es pot fer de moltes maneres:

OBSERVACIÓ DIRECTA:

• Has de saber utilitzar el medis d’observació adients (per mesurar el soroll, enregistrar un so, etc.)
• I has de preparar uns fulls de registre per anotar de manera ràpida i clara les dades observades, de forma que puguis després analitzar-les tranquil·lament.

ENQUESTES:

• Una enquesta és un seguit de preguntes formulades a diverses persones.
• Les preguntes poden ser tancades (sí o no) o obertes (molt difícils de quantificar, són més pròpies d’una entrevista).
• Les preguntes poden ser sobre fets (quan va néixer?) o d’opinió (està d’acord amb la intervenció militar a Iraq?).
• Les preguntes han ser molt clares.
• S’han d’evitar les preguntes indiscretes i les que condicionen la resposta (deveu estar contra la pena de mort, oi?).
• S’ha de preservar l’anonimat dels enquestats.
• L’enquesta requereix haver seleccionat una mostra suficientment representativa de població, bé triada segons certes característiques (homes, dones, joves, estudiants, etc.), bé a l’atzar.

ENTREVISTES

• Una entrevista es un seguit de preguntes, principalment obertes, formulades a una persona.
• S’ha de preparar bé, però sabent que durant l’entrevista es poden afegir preguntes improvisades a partir del desenvolupament de la conversa.
• Convé realitzar l’entrevista sense interrupcions, deixant temps per respondre, sense discutir amb l’entrevistat, ni sotmetent-lo a un interrogatori.
• L’entrevista s’ha d’enregistrar correctament (no oblidis comprovar que funcioni bé el magnetòfon)
• Quan transcriguis l’entrevista no pots modificar el que ha dit l’entrevistat; convé llavors que li facis arribar el text perquè el revisi.

EXPERIMENTS

• Si l’observació directa no és suficient, pots recórrer a un experiment. Això vol dir crear una situació artificial, planificant unes proves per poder influir sobre determinades variables, i observar a continuació els resultats.
• Un experiment permet controlar molt més els fets què un vol observar, però també pot restar espontaneïtat.
• El primer element d’un experiment és la variable independent (VI), factor al qual l’experimentador atribueix diversos valors prèviament a la realització de l’experiment (si volem comprovar si la temperatura influeix en el rendiment d’un alumne fent un examen de matemàtiques, la variable independent són els valors de temperatura escollits, per exemple 0º, 10º, 20º, 30º i 40º).
• El segon element d’un experiment és la variable dependent (VD), factor que varia segons s’apliqui un o altre valor de la VI (en l’exemple anterior, els resultats dels exàmens de matemàtiques).
• Perquè desprès es puguin analitzar estadísticament les dades els valors de las dues variables s’han d’expressar quantitativament.
• I si en l’observació directa eren importants els mitjans, aquí encara més: un experiment requereix fer servir uns instruments molt precisos, perquè això és precisament el que caracteritza l’experimentació.

Treu Conclusions Tant la investigació bibliogràfica com la investigació experimental no són suficients sense una interpretació intel·ligent dels seus resultats. Pensa només en els percentatges d’unes eleccions i com els interpreten els diversos partits. Per interpretar els diferents resultats has de recordar contínuament la pregunta inicial, la teva hipòtesi, i tractar de respondre. Si has fet servir experiment amb valors quantitatius, hauràs d’utilitzar l’estadística per relacionar matemàticament aquests resultats, trobant la moda, mitjana, desviació típica, etc. Però aquestes dades estadístiques també les hauràs d’interpretar intel•ligentment. Sí, però... De vegades podràs respondre sí. De vegades podràs respondre no. Però moltes vegades hauràs de precisar: sí, aquesta és la causa normal d’aquesta conducta, però en determinades condicions pot ser aquesta altra... Això implica ser molt honrat en la teva conclusió. Si veus que tens certesa d’una cosa, afirma-la amb rotunditat. Si veus que és probable, manifesta quina probabilitat té. Si penses que potser és així, però que és possible el contrari, digues-ho amb franquesa. I si et quedes amb al dubte i no saps quina és la resposta a la teva hipòtesi, millor que busquis una altra. La teva conclusió l’has de redactar molt bé. Els que llegeixin el teu treball han de saber clarament a on has arribat. I això ho faràs a la part del treball anomenat conclusió, és clar.